Mediona 13 | NUA arquitectures

Mediona 13 proposes to re-inhabit the old quarter of Tarragona, re-inhabiting the pre-existences and adding a new temporal stratum to its memory. A new life on 2,000 years of history.

The capacity of historic cities to evolve and transform themselves gives rise to rich and complex urban settings. In these multi-temporal environments, memory is responsible for bringing together the different historical strata that coexist in the same space, formed from dialogue through time. The result of all these accumulated processes and gestated through spontaneous actions is a heterogeneous city generated through the interaction of various objects and fabrics from different times and cultures that form a compact and coherent physical and symbolic unit. 

The urban form of the old quarter of Tarragona is based on the layout of the Roman city acropolis, located on the top of a small promontory facing the sea. This small walled citadel was organised around three stepped platforms: the temple of Augustus at the highest point, where the Cathedral stands today, the Forum Square, from where the Province was administered, and the Circus, on the lower terrace. From the structure of the Roman city and through successive transformations throughout history, a complex and diverse fragment of the city flourished in which the built-up mass, the current public space, and the day-to-day life of the citizens coexist with the remains of the Roman city and the successive subsequent medieval, Renaissance and modern transformations.

Today, however, the old quarter of Tarragona, as in many other cities, finds itself in a complicated situation between nostalgia and abandonment. The regeneration of the historic city and, above all, of its main substance, housing, is an obligation and a necessity, on the one hand, because it is the part of the city that keeps its memory and contains the most interesting fabrics, and, on the other, because it offers a compact, dense, hybrid, human and pleasant city model that offers everything that an efficient and sustainable city proposal would wish for.

Mediona 13 is the rehabilitation of one of the numerous uninhabited houses in the historic centre of Tarragona, and the intervention consists of reactivating the dwelling to allow its use to be flexible, improving its habitability conditions by bringing natural light and ventilation into all its spaces, and attempting to preserve to the maximum the essence, the memory and the spirit of the existing construction by reproducing the very codes of formation of the historic city, that is to say, using the superposition and accumulation of the different layers of time as a project tool.

3 in 1. The dwelling is made up of a ground floor, three floors and a mezzanine. Each floor corresponds to an intimate unit containing spaces for cooking and eating, cleaning and resting. At the same time, a wide variety of interior openings allow permeability between the intimate space and the common space, made up of entrances and collective rooms. In this way, the units can function both independently and in relation to each other. The dwelling can therefore be understood as 3 houses in 1: a house between party walls that can accommodate from 3 small cohabitation units to a large family.

The house is situated between three party walls and a façade on Carrer Mediona, a narrow street situated on what was once the old Roman square of the Provincial Forum. The intervention on the house is articulated through two fundamental strategies: getting natural light and air into every corner of the house, and rehabilitating and re-adapting the structure of the house to the needs of contemporary housing. 

On the one hand, the improvement in lighting is achieved through a new transparent access door in the street that allows light to travel through the heart of the house, the interior square that welcomes its inhabitants and to flow through the staircase to the dwellings through a succession of new interior windows that, at the same time, provide new visual relations between the communal spaces and the dwellings. At the rear of the house, an existing courtyard is widened and new windows and balcony doors open onto it, bringing light into the rear spaces and allowing cross ventilation of all the dwellings. The various interior windows allow light to flow through the facades of this collective atrium and reach all the spaces.

On the other hand, the structure of wooden beams and ceramic beams supported by the party walls is reinforced with mullions, replacing the beams that could not be preserved due to the termites. The staircase is reinforced with platens and rounds, which are also its handrail. The party walls are treated and, where necessary, stripped to be stitched and consolidated. Colours are discovered on these walls that correspond to the different lives the house has had and which are used in the new structural elements. Tile is the colour chosen for the common space on the ground floor and the staircase, a colour that already existed in this area of the house and which was traditionally used for hygienic reasons on façades and openings as a measure of protection against pests and evil spirits.

[ES]

Mediona 13 propone re-habitar el casco antiguo de Tarragona dialogando y re-utilizando las preexistencias y añadiendo un nuevo estrato temporal a su memoria. Una nueva vida sobre 2.000 años de historia.

La capacidad de las ciudades históricas para evolucionar y transformarse da lugar a escenarios urbanos ricos y complejos. En estos entornos multitemporales la memoria se encarga de cohesionar los diferentes estratos históricos que conviven en un mismo espacio formado a partir de un diálogo a través del tiempo. Resultado de todos estos procesos acumulados y gestada a través de acciones espontáneas se origina una ciudad heterogénea generada a través de la interacción de varios objetos y tejidos de tiempos y culturas diferentes que forman una unidad física y simbólica compacta y coherente.

La forma urbana del casco antiguo de Tarragona se fundamenta en el trazado de la acrópolis ciudad romana, situada en la cima de un pequeño promontorio frente al mar. Esta pequeña ciudadela amurallada se organizaba a través de tres plataformas escalonadas: el templo de Augusto en el punto más alto, dónde hoy se levanta la Catedral, la Plaza del Fórum, desde dónde se administraba la Provincia, y el Circo, en la terraza inferior. A partir de la estructura de la ciudad romana y a través de sucesivas transformaciones a lo largo de la historia, floreció un fragmento de ciudad complejo y diverso en el que la masa edificada, el espacio público actual, y el día a día de los ciudadanos conviven con los vestigios de la ciudad romana y las sucesivas transformaciones posteriores medievales, renacentistas y modernas.

Sin embargo, hoy día, el casco antiguo de Tarragona, como en muchas otras ciudades, se encuentra en una situación complicada entre la nostalgia y el abandono. La regeneración de la ciudad histórica y, sobretodo, de su substancia principal, la vivienda, es una obligación y una necesidad, por un lado porque es la parte de la ciudad que guarda su memoria y contiene los tejidos más interesantes, y, por otro, porque ofrece un modelo de ciudad compacto, denso, híbrido, humano y agradable que ofrece todo lo que desearía cualquier propuesta de ciudad eficiente y sostenible.

Mediona 13 es la rehabilitación de una de las numerosas casas deshabitadas del centro histórico de Tarragona, y la intervención consiste en reactivar la vivienda para permitir que su uso sea flexible, mejorar sus condiciones de habitabilidad haciendo llegar la luz natural y ventilación a todos sus espacios, e intentar preservar al máximo la esencia, la memoria, y el espíritu de la construcción existente reproduciendo los propios códigos de formación de la ciudad histórica, es decir, utilizando la superposición y la acumulación de las distintas capas del tiempo como herramienta de proyecto.

3 en 1. La vivienda está formada por una planta baja, tres plantas y un altillo. Cada planta corresponde a una unidad íntima que contiene espacios para cocinar y comer, limpiarse y descansar. A la vez, una gran variedad de aperturas interiores posibilitan la permeabilidad entre el espacio íntimo y el común, conformado por los accesos y salas colectivas. De este modo, las unidades pueden funcionar tanto de manera independiente, como en relación a las otras. La vivienda, pues, se puede entender como 3 casas en 1: una casa entre medianeras que puede acoger desde 3 pequeñas unidades de convivencia a una gran familia.

La vivienda se sitúa entre tres medianeras y una fachada en la calle Mediona, una calle estrecha situada sobre lo que un día fue la antigua Plaza romana del Fórum Provincial. La intervención sobre la casa se articula a través de dos estrategias fundamentales, conseguir que la luz natural y el aire lleguen a todos los rincones de la vivienda, y rehabilitar y re-adaptar la estructura de la casa  a las necesidades de la vivienda contemporánea.

Por un lado, la mejora de la iluminación se consigue a través de una nueva puerta de acceso transparente en la calle que permite que la luz viaje por el corazón de la casa, la plaza interior que recibe a sus habitantes, y fluya a través de la escalera hasta las viviendas mediante una sucesión de nuevas ventanas interiores que, a la vez, proporcionan nuevas relaciones visuales entre los espacios comunes y las viviendas. En la parte posterior de la casa, se procede al ensanchamiento de un patio existente al que se le abren nuevas ventanas y puertas de balcón, permitiendo introducir luz en los espacios traseros, y permitiendo la ventilación cruzada de todas las viviendas. Las diversas ventanas interiores dejan que la que la luz se deslice por las fachadas de este atrio colectivo y llegue a todos los espacios.

Por otro lado, la estructura de vigas de madera y entrevigado cerámico sostenida por las medianeras se refuerza con parteluces, sustituyendo las vigas que por acción de las termitas no fue posible preservar. La escalera se refuerza con platinas y redondos que a la vez son su barandilla. Los muros de medianera se tratan y, donde es necesario, se desnudan para ser cosidos y consolidados. En estos muros se descubren colores que corresponden a las diversas vidas que ha tenido la casa y que son empleados en los nuevos elementos estructurales. El azulete es el color elegido para el espacio común de planta baja y la escalera, un color ya existente en esta zona de la casa y que tradicionalmente se empleaba por razones higiénicas en fachadas y aperturas como medida de protección frente a plagas y malos espíritus.

El proyecto propone un diálogo con las distintas capas del tiempo para construir un collage que acepta el juego y el azar.

[CAT]

Mediona 13 proposa re-habitar el barri antic de Tarragona dialogant i re-utilitzant les preexistències i afegint un nou estrat temporal a la seva memòria. Una nova vida sobre 2.000 anys d'història.

La capacitat de les ciutats històriques per a evolucionar i transformar-se dóna lloc a escenaris urbans rics i complexos. En aquests entorns multitemporals la memòria s'encarrega de cohesionar els diferents estrats històrics que conviuen en un mateix espai format a partir d'un diàleg a través del temps. Resultat de tots aquests processos acumulats i gestada a través d'accions espontànies s'origina una ciutat heterogènia generada a través de la interacció de diversos objectes i teixits de temps i cultures diferents que formen una unitat física i simbòlica compacta i coherent.

La forma urbana del barri antic de Tarragona es fonamenta en el traçat de l'acròpoli ciutat romana, situada en el cim d'un petit promontori enfront de la mar. Aquesta petita ciutadella emmurallada s'organitzava a través de tres plataformes escalonades: el temple d'Augusto en el punt més alt, on avui s'aixeca la Catedral, la Plaça del Fòrum, des d'on s'administrava la Província, i el Circ, a la terrassa inferior. A partir de l'estructura de la ciutat romana i a través de successives transformacions al llarg de la història, va florir un fragment de ciutat complex i divers en el qual la massa edificada, l'espai públic actual, i el dia a dia dels ciutadans conviuen amb els vestigis de la ciutat romana i les successives transformacions posteriors medievals, renaixentistes i modernes.

No obstant això, avui dia, el barri antic de Tarragona, com en moltes altres ciutats, es troba en una situació complicada entre la nostàlgia i l'abandó. La regeneració de la ciutat històrica i, sobretot, de la seva substància principal, l'habitatge, és una obligació i una necessitat, d'una banda perquè és la part de la ciutat que guarda la seva memòria i conté els teixits més interessants, i, per un altre, perquè ofereix un model de ciutat compacte, dens, híbrid, humà i agradable que ofereix tot el que desitjaria qualsevol proposta de ciutat eficient i sostenible.

Mediona 13 és la rehabilitació d'una de les nombroses cases deshabitades del centre històric de Tarragona, i la intervenció consisteix a reactivar l'habitatge per a permetre que el seu ús sigui flexible, millorar les seves condicions d'habitabilitat fent arribar la llum natural i ventilació a tots els seus espais, i intentar preservar al màxim l'essència, la memòria, i l'esperit de la construcció existent reproduint els propis codis de formació de la ciutat històrica, és a dir, utilitzant la superposició i l'acumulació de les diferents capes del temps com a eina de projecte.

3 en 1. L'habitatge està format per una planta baixa, tres plantes i un entresolat. Cada planta correspon a una unitat íntima que conté espais per a cuinar i menjar, netejar-se i descansar. Alhora, una gran varietat d'obertures interiors possibiliten la permeabilitat entre l'espai íntim i el comú, conformat pels accessos i sales col·lectives. D'aquesta manera, les unitats poden funcionar tant de manera independent, com en relació a les altres. L'habitatge, doncs, es pot entendre com 3 cases en 1: una casa entre mitgeres que pot acollir des de 3 petites unitats de convivència a una gran família.

L'habitatge se situa entre tres mitgeres i una façana al carrer Mediona, un carrer estret situat sobre el que un dia va ser l'antiga Plaza romana del Fòrum Provincial. La intervenció sobre la casa s'articula a través de dues estratègies fonamentals, aconseguir que la llum natural i l'aire arribin a tots els racons de l'habitatge, i rehabilitar i re-adaptar l'estructura de la casa a les necessitats de l'habitatge contemporani.

D'una banda, la millora de la il·luminació s'aconsegueix a través d'una nova porta d'accés transparent al carrer que permet que la llum viatgi pel cor de la casa, la plaça interior que rep als seus habitants, i flueixi a través de l'escala fins als habitatges mitjançant una successió de noves finestres interiors que, alhora, proporcionen noves relacions visuals entre els espais comuns i els habitatges. En la part posterior de la casa, es procedeix a l'eixamplament d'un pati existent al qual se li obren noves finestres i balconeres, permetent introduir llum en els espais posteriors, i permetent la ventilació creuada de tots els habitatges. Les diverses finestres interiors deixen que la que la llum es llisqui per les façanes d'aquest atri col·lectiu i arribi a tots els espais.

D'altra banda, l'estructura de bigues de fusta i entrebigat ceràmic sostinguda per les mitgeres es reforça amb trencallums, substituint les bigues que per acció dels tèrmits no va ser possible preservar. L'escala es reforça amb platines i rodons que alhora són la seva barana. Els murs de mitgera es tracten i, on és necessari, es despullen per a ser cosits i consolidats. En aquests murs es descobreixen colors que corresponen a les diverses vides que ha tingut la casa i que són emprats en els nous elements estructurals. El *azulete és el color triat per a l'espai comú de planta baixa i l'escala, un color ja existent en aquesta zona de la casa i que tradicionalment s'emprava per raons higièniques en façanes i obertures com a mesura de protecció enfront de plagues i mals esperits.

El projecte proposa un diàleg amb les diferents capes del temps per a construir un collage que accepta el joc i l'atzar.

Architects: NUA arquitectures: Maria Rius, Arnau Tiñena, Ferran Tiñena. Team: Lluis Delclòs, Rebeca López

Technical architect: Jordi Ventura

Promoters: Noemí Juncosa i Òscar Martí

Structure: Gemma Humbert

Builder: Phase 1: Baumester. Phase 2: Construcciones Silvio

Engineer: Enric Sanz

Photography: José Hevia