Clos Pachem Winery | HARQUITECTES

A Priorat appellation vintner needed a new winery in the heart of a village, Gratallops, for his increased production. The challenge was to allow the winery itself to contribute to the biodynamic winemaking process, striving to optimise the building’s behaviour based on passive principles to the greatest possible extent.
The L-shaped polygonal plot is in the heart of a typical historic village context, with narrow streets and row houses except for the church, the town’s most dominant, defining building due to its unique character and size.
The site boundary is marked by a stone wall, a former handball structure rising 10 metres at one point, which follows an irregular line. The geometry of this party wall, an amalgam of stone, brick, and plaster rendering, was the starting point for the project.
The compulsory planning regulations and a desire to build the largest possible pavilion, led to the design of two differentiated zones: a large volume on a regular plan, as wide and high as possible, for the winemaking pavilion, and the remaining Z-shaped zone —the passage— where the spaces around the pavilion are gathered and employed, extending like an inner lane following the geometry of the stone wall which acts as a property boundary. This space, an extension of the site’s public zone, is the main entrance to the precinct, a circulation and reception space for visitors and wine tasting groups.
The interior is a big three-storey high space where the wine fermentation vats are located. This is the heart of the project, the space which really defines the winery. All the other spaces are articulated around it. It contains a large volume of fresh air, insulated by deep walls, up to 1.75 m. thick. The building is cooled by a system of load-bearing brick walls with multiple layers set between pilasters, generating pockets of circulating air between the walls. Smaller rooms within these large walls house the winery’s complementary activities. On the ground floor, a series of chapel-like cavities follow the rhythm of the walls’ structural pilasters around the perimeter of the central space. They visually connect the building to the passage but also facilitate manoeuvring and storage for the machinery in the winemaking cellar. Looking upwards, the nave is dark and dense, while on the ground floor, it expands, opening to the light in the passage. This passage is where both grapes and visitors are received. Here there is a thermal transition into the cellar along the gentle slope that leads into the inner level of the building and the roadway at the rear as well, with several steps to resolve the height difference.
This partly outdoor route follows a succession of roofs with different heights, combined with slabs which form broad landings between the steps. Rainwater builds up on the green roofs until it spills over from one to the next, descending ever more slowly as it flows through the passage, helping to freshen the atmosphere and water the vegetation along the way. These slabs provide shelter from not only the rain but also from direct sunlight, creating a cool ambiance for the passage like a terraced garden where an outdoor tavern can be installed for wine sales, tastings, and snacks.

The most technologically demanding spaces —the barrel zone and the storeroom for bottled wine— need a perfectly stable moisture and temperature regime. For this reason, they are in the basement, in direct contact with the ground. The major challenge, however, is the vinification hall, with equally demanding thermal requirements that must be fulfilled without interaction with the ground. The first strategy is to generate the greatest possible interior height to facilitate the stratification of the warm air at the top, away from the barrels. Secondly, the hydro-thermal stability of the interior is aided by maximising the inertia of the building systems.
The third bioclimatic strategy is the roof, whose central part is a cooling device which employs radiation from the night sky to refrigerate the floor slab. A closed-circuit water cycling system runs between two levels: an upper level in contact with the outdoor environment, where water is used at night as a heat transfer fluid to dissipate the indoor ambient warmth, and a lower level in contact with the floor, where freshness is transferred to the interior. This large-scale exchange between the pavilion’s interior and the temperature of the universe through radiation is an inexhaustible refrigeration source.
The street frontage is capped with tiles and clad with a thin layer of lime mortar which helps to contextualize the building in the village and to clearly differentiate its external materiality from the interior passage. Viewed from outside, the building has a somewhat vernacular presence, but as one enters this corridor, the building systems become deconstructed and slowly explains the nature of the complex.

Site: Gratallops, Tarragona

Architect: HARQUITECTES (David Lorente, Josep Ricart, Xavier Ros, Roger Tudó)

Collaborators: Maya Torres, Berta Romeo, Víctor Nadales, Miquel Arias, Irene Puig, Xavier Mallorquí, Eva Millán

Team: DSM arquitectes (estructura), Oriol Vidal ingeniería SLP (instalaciones), Societat Orgànica (consultoría medioambiental), Carles Bou (aparejador)

Project years: 2013-2017

Construction years: 2017-2019

Built area: 1.117m2

Photographers: Jesús Granada and Adrià Goula

[CAT]
Un productor de vins del Priorat que havia anat incrementant la seva producció necessitava un nou celler, que s’implantaria en un solar situat al cor del poble de Gratallops. El repte era que el propi celler contribuís en l’elaboració dels vins -basats en processos biodinàmics- intentant assolir el comportament òptim a partir de principis passius o el menys artificials possibles.

La parcel·la té una geometria poligonal en forma de ‘L’ i està rodejada per una estructura urbana típica de centre històric, de carrers estrets i cases entre mitgeres amb l’excepció de l’Església que, per la seva singularitat i dimensió, té una presència dominant i és l’edifici que més defineix el caràcter del context.
A l’interior del solar, un mur de pedra de traçat irregular que antigament havia estat una pista de frontó, amb una alçada d’uns 10 metres en els punts més alts, fa de límit amb els veïns. La seva geometria, l'amalgama de pedres, recrescuts ceràmics i restes d'arrebossat, fan d’aquest mur mitjaner un punt de partida pel projecte.
Del resultat d’aplicar les regulacions urbanístiques, i amb la voluntat d’aconseguir una única gran sala amb el màxim volum possible, es creen dos àmbits diferenciats: Per una banda un gran volum regular -la nau- on s’ubica la part productiva amb una planta rectangular i la màxima amplada i alçada possible. Per l’altra, tenim l’espai restant en forma de “Z” -el passatge- que recull i aprofita els espais que rodegen la nau i s’estén -com un carrer interior- resseguint la geometria del mur de pedra que fa de mitgera. Aquest espai, és una extensió de l’espai públic dins la parcel.la, és el que dóna l’accés principal al recinte i serveix de circulació i espai de rebuda per les visites i els tasts.
L’interior de la nau és un gran espai de triple alçada on es situen les tines de fermentació del vi. Aquest és l’espai central del projecte, el que realment defineix el celler, i al voltant del qual s’articulen tots els altres espais. Un gran volum d’aire fresc rodejat de murs molt gruixuts de fins a 1,75m, que el protegeixen. Un sistema de murs de càrrega ceràmics apilastrats, amb múltiples capes entre pilastres que creen unes cambres per a la circulació de l’aire -entre parets- que serveixen per refrigerar l’edifici. Dins d’aquests grans murs, també es configuren unes estances més petites que serveixen per allotjar els usos complementaris de l’activitat del celler.
En planta baixa, a tot el perímetre de l’espai central de la nau i seguint el ritme de les pilastres estructurals dels murs, s’obren una sèrie de cavitats a mode de “capelles”, que serveixen per connectar visualment la nau i el passatge o per maniobrar i situar la maquinària necessaris a la sala de vinificació. Així la sala és fosca i densa en alçada però, en planta baixa, s’amplia obrint-se cap a la llum del passatge.
El passatge és l’espai de rebuda del raïm i dels visitants. Una transició tèrmica cap al celler a través d’un recorregut de pendent molt suau que permet assolir la cota interior de la nau i també connectar amb el carrer posterior, salvant el desnivell existent amb unes grades. Aquest recorregut semi-exterior segueix una successió de cobertes a diferents alçades combinades amb una sèrie de forjats que fan d’amplis replans entre les escales. Les cobertes del passatge són vegetals i l’aigua de la pluja s’hi emmagatzema fins que va sobreeixint d'una coberta a l'altra i baixant lentament, reduint-ne la velocitat i fent-la passejar per tot el passatge ajudant a refrescar l’ambient i regant la vegetació. A banda de protegir de la pluja, aquests forjats protegeixen de la radiació solar directe i garanteixen que el passatge gaudeixi d’un ambient fresc, una espècie de jardí aterrassat on es situarà una botiga-taberna a l’aire lliure on poder comprar vi, fer un tast o menjar alguna cosa.
Els espais més exigents son la zona de barriques i el magatzem del vi ja embotellat que necessiten la màxima estabilitat higro-tèrmica possible i per això es situen a la planta soterrani en contacte directe amb el terreny. Però el gran repte de l’edifici és la sala de vinificació que també és molt exigent tèrmicament i que ha d’aconseguir aquestes condicions sense interaccionar amb el terreny. La primera estratègia és tenir la màxima alçada interior possible per afavorir l’estratificació de l’aire calent a la part alta, lluny de les tines. En segon lloc, la màxima inèrcia possible dels seus sistemes constructius ajudant a mantenir l'estabilitat higro-tèrmica interior. La tercera estratègia bioclimàtica és la coberta, que en la seva part central és un sostre refrescant que aprofita la radiació nocturna del cel per refredar el forjat de la nau. Es crea un sistema tancat de recirculació d'aigua entre dos nivells, un de superior en contacte amb l'exterior on l'aigua dissipa la calor durant la nit intercanviant per radiació, i un d'inferior en contacte amb el forjat que, a les hores diürnes, com un gran radiador fred transmet la frescor a l'interior. Es produeix un intercanvi a gran escala entre l’interior de la nau i la temperatura de l’univers que durant la nit és una font inesgotable de refrescament.
Les façanes que donen a carrer estan coronades amb un remat de teula i revestides amb una capa fina de morter de calç que ajuda a contextualitzar l’edifici dins del poble i que diferencia clarament la materialitat exterior de l’edifici de la de l’interior del passatge. Des de l’exterior l’edifici té una presencia més vernacular però al entrar en el passatge els sistemes constructius es van desconstruint i progressivament van explicant la naturalesa de l’edifici.

[ES]

Un productor de vinos del Priorat que había ido incrementando su producción necesitaba una nueva bodega, que se implantaría en un solar situado en el corazón del pueblo de Gratallops. El reto era que la propia bodega contribuyera en la elaboración de los vinos -basada en procesos biodinámicos- intentando lograr el comportamiento óptimo del edificio a partir de principios pasivos o lo menos artificiales posibles.
La parcela tiene una geometría poligonal en forma de 'L' y está rodeada por una estructura urbana típica de centro histórico, de calles estrechas y casas entre medianeras con la excepción de la Iglesia que, por su singularidad y dimensión, tiene una presencia dominante y es el edificio que más define el carácter del lugar.
En el interior del solar, un muro de piedra de trazado irregular que había sido un antiguo frontón, y con una altura de unos 10 metros en los puntos más altos, hace de límite con los vecinos. Su geometría, la amalgama de piedras, recrecidos cerámicos y restos de enlucido, hacen de esta medianera un punto de partida para el proyecto.
Del resultado de aplicar las regulaciones urbanísticas, y con la voluntad de conseguir una única gran sala con el máximo volumen posible, se crean dos ámbitos diferenciados: Por un lado un gran volumen regular -la nave- donde se ubica la parte productiva con una planta rectangular y la máxima anchura y altura posible. Por otro lado, tenemos el espacio restante en forma de "Z" -el pasaje- que recoge y aprovecha los espacios que rodean la nave y se extiende -como una calle interior- siguiendo la geometría del muro de piedra que hace de medianera. Este espacio, es una extensión del espacio público dentro del solar, es el que da el acceso principal al recinto y sirve de circulación y espacio de bienvenida para visitas y catas.
El interior de la nave es un gran espacio de triple altura donde se sitúan las tinas de fermentación del vino. Este es el espacio central del proyecto, el que realmente define la bodega y alrededor del cual se articulan todos los demás espacios. Un gran volumen de aire fresco rodeado de muros muy gruesos de hasta 1,75m de espesor que lo protegen. Un sistema de muros de carga cerámicos, con múltiples capas entre pilastras que crean cámaras para la circulación del aire -entre paredes- sirve para refrigerar el edificio. Dentro de estos grandes muros, también se configuran algunas estancias más pequeñas que sirven para alojar los usos complementarios de la actividad de la bodega.
En planta baja, en todo el perímetro del espacio central de la nave y siguiendo el ritmo de las pilastras estructurales de los muros, se abren una serie de cavidades a modo de "capillas", que sirven para conectar visualmente la nave y el pasaje o para maniobrar y almacenar la maquinaria necesaria en la sala de vinificación. Así la nave es oscura y densa en altura pero en planta baja se amplía abriéndose hacia la luz del pasaje.
El pasaje es el espacio de recepción de la uva y de los visitantes. Una transición térmica hacia la bodega a través de un recorrido de pendiente muy suave que permite alcanzar la cota interior de la nave y también conectar con la calle posterior, salvando el desnivel existente con unas gradas. Este recorrido semi-exterior sigue una sucesión de cubiertas a diferentes alturas combinadas con una serie de forjados que hacen de amplios rellanos entre escaleras. Las cubiertas son verdes y el agua de la lluvia se almacena hasta que rebosa de una cubierta a otra bajando lentamente, reduciendo la velocidad y haciéndola pasear por todo el pasaje ayudando a refrescar el ambiente y regando la vegetación. Aparte de proteger de la lluvia estos forjados protegen de la radiación solar directa y garantizan que el pasaje disfrute de un ambiente fresco, como un jardín aterrazado en el que se situará una tienda-taberna al aire libre donde poder comprar vino, hacer catas o comer algo.
Los espacios más exigentes son la zona de barricas y el almacén de vino ya embotellado que necesitan la máxima estabilidad hidro-térmica y por este motivo se sitúan en la planta sótano en contacto directo con el terreno. Pero el gran reto del edificio es la sala de vinificación -también muy exigente térmicamente- que debe conseguir estas condiciones sin interaccionar con el terreno. La primera estrategia es tener la máxima altura interior posible para favorecer la estratificación del aire caliente en la parte alta, lejos de las tinas. En segundo lugar, la máxima inercia posible de sus sistemas constructivos ayudando a mantener la estabilidad hidro-térmica interior. La tercera estrategia bioclimática es la cubierta, que en su parte central se convierte en un techo refrescante que aprovecha la radiación nocturna del cielo para enfriar el forjado de la nave. Se crea un sistema cerrado de recirculación de agua entre dos niveles, uno superior en contacto con el exterior donde el agua disipa el calor durante la noche intercambiando por radiación, y uno inferior que, durante el día, en contacto con el forjado, transmite la frescura al interior. Se produce un intercambio a gran escala entre el interior de la nave y la temperatura del universo que por radiación es una fuente inagotable de refrigeración.
Las fachadas que dan a la calle están coronadas con un remate de teja y revestidas con una capa fina de mortero de cal que ayuda a contextualizar el edificio dentro del pueblo y que diferencia claramente la materialidad exterior del edificio de la del interior del pasaje. Desde el exterior el edificio tiene una presencia más vernacular pero al entrar en el pasaje los sistemas constructivos se van deconstruyendo y progresivamente van explicando la naturaleza del edificio.