Les Mont-Rogenques | Estudi Biga

[EN]

“From the backyard garden, for reasons unknown, we called it ‘the orchard,’ a majestic fig tree grew. At the base of this fig tree, there were piles of stones that must have been left over from the construction of the monument, old bricks, construction debris from work done on the house that Grandpa kept because he said they might come in handy one day.”

“Mont-rogenques” has emerged to accompany the characters of Mercè Rodoreda, who wander the streets of Farró, echoing a way of life that has disappeared, characterized by small gardens with fig and pomegranate trees, wisteria, climbing roses, hydrangeas planted in wooden tubs, rooftops with terracotta tiles and railings adorned with geraniums, dining rooms with iron lamps full of flowers and dracaenas, and finished with red trimmings. The glass door, with multi-colored glass panels, leads to the back garden. Houses where the relationships between neighbors were, for better and for worse, like those of a large family. 

The project aims to revive and recover these lost essences of daily life in the neighborhood. However, far from becoming a museum space, Mont-rogenques is a flexible network of rooms that allow for various ways of living, easily adaptable, without predetermined or hierarchical uses. Each one has its own idiosyncrasy, stemming from the textures, colors, light, and the different elements we have discovered beneath the various historical layers of the house, which harmoniously coexist with the newcomers.

[ES]

"Del jardín de atrás, no sé por qué lo llamábamos el huerto, crecía majestuosa una higuera. A los pies de esta higuera, se acumulaban piedras que debían haber sobrado de la construcción del monumento, ladrillos viejos, desechos de obras que se habían realizado en la casa y que el abuelo guardaba, porque, decía, algún día podrían servir". (Mercè Rodoreda, vecina del Farró)

Las Mont-rogenques han ido surgiendo al acompañar a los personajes de Mercè Rodoreda, que recorren las calles del Farró, dando eco a una forma de vida desaparecida, hecha de pequeños jardines con higueras y granados, glicinias, rosales trepadores, hortensias plantadas en macetas de madera; azoteas con terrazas y barandas adornadas con geranios; comedores con lámparas de hierro llenas de flores y dragones, y rematadas con el cordón rojo de pasamanería; la puerta de cristal, con vidrios de mil colores, que da paso al jardín posterior. Casas donde las relaciones entre los vecinos eran, para bien y para mal, como las de una gran familia.

El proyecto busca revivir y recuperar estas esencias perdidas de la vida cotidiana del barrio. Pero lejos de querer convertirse en un espacio museístico, Las Mont-rogenques es un juego de salas flexibles interconectadas, que permiten crear lugares para vivir de diversas maneras y fácilmente adaptables, sin usos preestablecidos ni jerárquicos. Eso sí, cada uno con una idiosincrasia propia, que proviene de las texturas, los colores, la luz y los diferentes testimonios que hemos ido encontrando bajo las distintas capas históricas de la casa y que conviven armónicamente con los recién llegados.

[CAT]

‘Del jardí del darrera, no sé per què en dèiem l’hort, creixia majestuosa una figuera. Al peu d’aquesta figuera, s’hi amuntegaven pedres que devien haver sobrat de la construcció del monument, maons vells, deixalles d’obres que s’havien fet a la casa i que l’avi guardava, perquè, deia, algun dia podrien servir’. (Mercè Rodoreda, veïna del Farró)

Les Mont-rogenques ha anat sorgint d’acompanyar els personatges de Mercè Rodoreda, que recorren els carrers del Farró, fent-se ressò d'una manera de viure desapareguda, feta de petits jardins amb la figuera i el magraner, les glicines, els rosers emparrats, les hortènsies plantades en bots de fusta; terrats amb torrassa i baranes adornades de geranis; menjadors amb llums de ferro plens de flors i dracs, i acabats amb el serrell vermell de passamaneria; la porta vidriera, amb vidres de mil colors, que dona pas al jardí posterior. Unes cases on les relacions entre els veïns eren, per bé i també per mal, com els d'una gran família.

El projecte vol reviure i recuperar aquestes essències perdudes de la vida quotidiana del barri. Però lluny de voler esdevenir-ne un espai museístic, les Mont-rogenques és un joc de sales flexibles enllaçades, que permeten crear llocs per viure-hi de diverses maneres i fàcilment adaptables, sense usos preestablerts ni jeràrquics. Això sí, cadascun amb una idiosincràsia pròpia, que prové de les textures, els colors, la llum i els diferents testimonis que hem anat trobant sota els diferents estrats històrics de la casa i que conviuen harmònicament amb els nouvinguts.

Lead Architects: GUILLEM VILLALTA & IGNASI FONTCUBERTA

Photography Credits: JOSE HEVIA

STRUCTURE: BERNUZ FERNANDEZ ARQUITECTES SLP

MEP: K2 CONSULTING SL