La Brasera's Terrace | Arnau Estudi d’Arquitectura

This low-cost project of an uncertain time frame and lots of good will starts as a pretext to redesign for the new use an empty commercial property, situated next to a restaurant of the same owner. The commission set out for us is to adapt a part of this property to be used as a terrace of the restaurant. The condition is that neither the pavement, nor the false ceiling (installed some months before) can be removed, in order not to compromise the unforeseeable future of the property.

This is how we lay out the renovation with great simplicity of the form and the material: we suggest creating an interior pergola only using pine wood strips of 5×3 cm. This pergola, which evokes the images of the deep nearby forests, attenuates the soundness of the building that embraces it, thus creating a light and easy-going atmosphere. At the same time, it filters the light that comes from the already existing luminaires in the false ceiling and also from the new vertical wall covering made of polycarbonate and decorated with random leaves, which also serves as a boundary with the rest of the property.

We conceive this terrace as an alley parallel to the old main road where an inn or a tavern could be established. It is a private space that wishes to be part of the public space, but, at the same time, it gives shelter, when needed, with its sliding doors that suddenly appear from the interior of the wood strip forest.

[ES]

Atenuar: [1839; del l. attenuare, íd.] v tr 1 Hacer más tenue. La cerca de cipreses atenúa el ruido de la autopista.

Con el pretexto de dar un nuevo uso a un local comercial vacío cercano a un restaurante de la misma propiedad, arranca este proyecto de bajo coste, horizonte temporal desconocido y buena voluntad. El encargo nos plantea adecuar una parte de este local como terraza para el restaurante, con la demanda de no retirar ni el pavimento ni el falso techo existentes (colocados pocos meses antes) para no comprometer el futuro incierto del local.
Así es como planteamos una reforma de gran simplicidad formal y material: proponemos elaborar una pérgola interior únicamente con listones de madera de pino de 5x3 cm. Esta pérgola, que evoca los bosques cercanos y profundos, nos atenúa la solidez del edificio que lo acoge y proporciona una atmósfera ligera y fácil. A la vez, nos filtra la luz proveniente tanto de las luminarias ya existentes en el falso techo como también del nuevo paramento vertical de policarbonato y hojas verdes al azar, que limita con la parte restante del local.
Concebimos esta terraza como un callejón paralelo al antiguo camino real para hacer parada y fonda. Un espacio privado que tiene la voluntad de formar parte del espacio público, pero que, al mismo tiempo, se cobija cuando conviene a través de unas correderas que aparecen repentinamente desde el interior del bosque de listones.

[CAT]
Atenuar: [1839; del ll. attenuare, íd.] v tr 1 Fer més tènue. La tanca de xiprers atenua el soroll de l'autopista.
Amb el pretext de donar un nou ús a un local comercial buit pròxim a un restaurant de la mateixa propietat, arrenca aquest projecte de baix cost, horitzó temporal desconegut i bona voluntat. L'encàrrec ens planteja adequar una part d'aquest local com a terrassa per al restaurant, amb la demanda de no retirar ni el paviment ni el fals sostre existents (col·locats pocs mesos abans) per no comprometre el futur incert del local.
Així és com plantegem una reforma de gran simplicitat formal i material: proposem elaborar una pèrgola interior únicament amb llistons de fusta de pi de 5x3 cm. Aquesta pèrgola, que evoca els boscos propers i pregons, ens atenua la solidesa de l'edifici que l'acull i proporciona una atmosfera lleugera i fàcil. Alhora, ens filtra la llum provinent tant de les lluminàries ja existents en el fals sostre com també del nou parament vertical de policarbonat i fulles verdes a l'atzar, que ens fa de límit amb la part restant del local.
Concebem aquesta terrassa com un carreró paral·lel a l'antic camí ral per fer-hi parada i fonda. Un espai privat que té la voluntat de formar part de l'espai públic, però que, al mateix temps, s'arrecera quan convé a través d'unes correderes que apareixen sobtadament des de l'interior del bosc de llistons.